El dia 17 de maig de 1714 les forces de les dues corones ocupen el convent dels frares caputxins de Montcalvari. El petit nucli de població que hi havia a tocar entre aquest convent i el de Jesús dels franciscans observants ja feia temps que s’havia despoblat. La gent, feligresos del Pi, havia marxat per fugir de la guerra i el seu lloc va ser ocupat per una avançada d’artilleria barcelonina. Els veïns mai més no hi van poder tornar.
Aquesta bateria catalana, però, no va poder resistir i foren substituïts pels atacants, que hi situaren 6 canons de gran calibre i 30 morters. Fou llavors quan el Duc de Populi, per tal d’atemorir la població civil, va ordenar – com un fet sense precedents- un bombardeig sistemàtic i constant de l’interior de la Ciutat: prop d’un més i mig van estar caient bombes dia i nit damunt les cases i això obligà la població a refugiar-se a les Hortes de Sant Bertran i a l’Arenal del port.
El barri del Pi va patir sensiblement aquest bombardeig, ja que la seva situació el posava gairebé a primera línia de foc. La vida quotidiana es veié molt alterada per aquest bombardeig indiscriminat; s’establiren directrius per evitar els perills dels residents i de la feligresia, fent un gran esforç per continuar l’activitat religiosa a la parròquia però, malgrat les precaucions, no es van poder evitar morts i ferits. Fins i tot la Comunitat de preveres perdé a finals de maig el sagristà mossèn Marià Cuiner, víctima d’una bomba. El mateix edifici de l’església va rebre un mínim de 12 impactes d’artilleria i, la nit del 9 de juny, un d’aquests foradà la volta i destruí el presbiteri i el magnífic retaule renaixentista que el presidia. Amb tot, la imatge gòtica de Nostra Senyora del Pi en va sortir indemne, fet considerat una intervenció divina.
En acabar el setge, el Duc de Berwick ordenà la requisa de totes les armes que posseïen els barcelonins i la Comunitat del Pi va entregar cinc canons. Eren canons d’artilleria? Si ho eren, on els tenien? els tenien a les voltes laterals? eren al terrat? Fou aquesta suposada bateria pinenca el motiu del terrible bombardeig de l’edifici o potser, al final de tot, s’havien armat els edificis principals de la ciutat en un esforç desesperat de resistència? Aquest és un dels molts misteris que queden per explicar del Setge[1].
Concretament, pel que fa al bombardeig del dia 9 de juny s’han conservat a l’APSMP, nombroses referències, de diferents fons documentals, que ens informen de les circumstàncies i els estralls produïts. Segurament es va pensar en la intervenció divina davant del fet de que les imatges del retaule no haguessin patit gaires danys i sobretot pel que fa a la imatge gòtica de Santa Maria que va caure de molta alçada i no es trencà malgrat a que era de pedra. Això va ser considerat un fet miraculós i, degut a la seva rellevància el Dr. Tolleuda, rector del Pi, ho va consignar en una crònica que ja feia temps que havia començat i a on consignava els esdeveniments que li semblaven més interessants.
Per altra banda, la destrucció de la volta va portar com a conseqüència la destrucció també, del gran retaule renaixentista i de tots els ornaments que hi havia a l’altar major, entre ells les llànties de plata que cremaven constantment davant la marededéu i que havien estat ofertes per la pietat de feligresos distingits des del segle XV. També canelobres, safates de plata i altra utillatge d’altar va rebre de ple l’efecte de l’esfondrament de la volta. La venda de tot plegat va servir per rescatar les campanes que havien estat segrestades en virtut de l’anomenat dret de metall, una clàusula habitual de les capitulacions militars a l’antic règim.
També cal afegir a la historiografia d’aquest esdeveniment, la informació facilitada per la Gazeta de Barcelona, l’imprès periòdic publicat durant el setge, que en l’exemplar numero 35, del dia 17 de juny de 1714, en el comunicat de guerra corresponent al dia 9 de juny, esmenta el considerable estrall provocat per les bombes sobre la basílica. És interessant ressaltar que la Gazeta no esmenta cap altre dany a esglésies de la ciutat en cap dels números publicats durant el setge, malgrat que sabem avui que sí que s’hi van produir, això fa pensar que el dany al Pi deuria revestir certa excepcionalitat.
També informa la Gazeta dels moviments de tropes i d’on provenien les canonades, cosa que ens permet especular sobre la possibilitat de que la bomba, o bombes, que caigueren a l’església, provenien de l’artilleria col·locada pel Duc de Pòpuli en un lloc entre els convents “pinencs”[2] de Jesús i Montcalvari.
Per últim, S’ha de tenir en compte el planell del setge de Barcelona, que va fer en Francesc de Santacruz Lunell, publicat a Viena l’any 1718 i que es conserva a l’AHCB. Santacruz, que havia estat espectador directe del setge, descriu gràficament i amb molta exactitud la situació de la Ciutat atacada. En aquest planell, fet en vista d’ocell, es pot apreciar la basílica del Pi amb una gran columna de fum situada a l’absis, coincidint amb les descripcions dels bombardejos que s’han conservat.
A l’extrem dret de la imatge, marcat amb la lletra Y, es veu l’església de Santa Maria del Pi amb el seu campanar i les columnes de fum. F. Santacruz. Barcino Magna Parens. Viena 1718 AHCB.
Transcripcions
Consueta Rectoris de Pinu
APSMP S/C.
Report del Santissim sagrament al Altar major de nª [ostr] sª [enyor] del Pi, als 17 de febrer del 1715 (nota al marge). Pàgina 184
Senota per memoria que estant asetiada la ciutat de Barona [cel] per los exercits, lo un de españa, ÿ lo altre de Fransa per mar ÿ per terra, dura lo siti 14 mesos, fonch lo siti lo mes horroros axi per part dels impugnants, com per part dels quis defensavan que fins vuÿ se age vist, puix de continus de nit ÿ dia anaven sempre las baterías de fusilleria, artilleria ÿ bombas, axi dels impugnants com dels defensors ajustant de una part ÿ altra lo tiras morteradas de pedras que causaren grans mortaldats, ÿ per faltar los aliments necessaris, y no ser dita ciutat socorreguda se rendí als 12 del mes de setembre de dit any 1714. Y fonch posat lo siti contra dita Ciutat als 25 de juliol de 1713.
Advertint que als [3]de 1714. caigue entre altres bombas que caigueren sobre la boveda de la Iglesia parroquial del Pi ne caigue una en dret sobre del altar major del qual de tot sen feren peses menudes amptot la figura de nostra señora y de Sant pere y de St [an] Pau les quals reberen poch dany no osbtant haurien caigut de molt alt. Del sacrari que estava y esta edificat detras del altar major sen havia treta la reserva molts mesos antes per temor de las bombas y lo portarem a la capella de la Sanch, perque me aparegue que estava defensada de tot lo edifici de la Iglesia ÿ fonch axi que en dita capella no ni caigue ninguna ÿ vehentse los parroquials sens altar major los Ill.es [ustr] señors obrers cuidaren ab gran vigilancia primerament en cobrir ab taulada los danys que las bombas havien causat a la boveda, ÿ seguidament cuidaren de fer un altar ab la decencia deguda a Deu nostro Sr [enyo] de la manera ques pugue, dura la fabrica axi de la boveda com la del dit altar cosa de 3 mesos que foren los mesos de desembre de 1714 ÿ gener ÿ febrer de 1715. Ÿ també seguidament se adoba lo paviment lo qual estave molt espallat per causa de les pedres que havien caigut de la boveda ÿ reparats los sobredits danÿs: demanaren los dits Srs [enyo] obrers que se tornase lo santissim sagrament al altar major lo que se feu ab gran solemnitat ÿ se executa en la manera ÿ modo seguent lo dia 17. de febrer dia de diumenge despres de nona partirem de la sagristia celebrant diaca ÿ subdiaca sens Vera Creu portant gremial arribarem a la capella de la Sanch en la qual lo secrari se havia lo disapte previnguda la consecració de les formes grans per los dos vericles sols lo que se havia de posar al altar major ÿ lo que se havia de portar a la professo lo vericlo ab la forma consagrada se col·loca en lo sacrari del altar major lo dit disapte antes ÿ lo viricle que restava al sacrari de la Sanch se posa al peu de la Vera Creu ÿ tret del sacrari lo Santissim Sagrament per mans del diaca ÿ posat sobre la mesa lo insensarem ÿ insensat lo sacrista me administra la tovallola preciosa ÿ altemps que lo diaca me dona lo Santíssim estant jo agenollat comensaren los Rnts [evere] Premiser ÿ Sustentor a entonar lo Tedeu [m] Laudamus ab acistencia dela Rnt [evere] Comunitat que estave ÿa anticipada en dita Capella ÿ partint de dita Capella ab profeso rodarem la Iglesia per dins ÿ entraren per lo Chor ÿ arribats a las primeras gradas del pujant dexaren lo Talem quel portaven Cavallers ÿ lo pando lo portave lo Ille. [ustr] Sr. [senyo] Marques de Rupit ÿ pujant al presbiteri doní ala grada superior lo santissim en mans del diaca arrodillat dit diaca. y posat lo santissim sobre la mesa lo insensarem ÿ insensat se cantaren los versets Panis de Celo… ÿ digue la collecta quae deitas, doni la benediccio ab lo santissim al poble ÿ seguidament lo reservaren detras del Altar Major en lo lloc acostumat. quibus factis, incontinent lo Rnt. [evere] Sagrista obrí lo Sacrari del Altar Major ÿ resta lo santissim patent quibus factis, nos ne baixarem a la Sagristia ÿ nos vestirem ÿ vestits, al gloria patri del introit hisqueram de la Sagristia ab asistent sens que lo subdiaca portes la Vera Creu ÿ se canta lo ofici conventual ab musica ab granissima solemnitat noÿ ague predica. Se reserva acabat dit ofici, ÿ se descobrí antes de vespres, ÿ se entra a completes a un quart de sinch se cantaren a cant de orgue quibus finitis se reserva ÿ se dona fi a la pnt [resen] funció.
APSMP. Documents de l’obra. Sense catalogació.
Speculo general de l’obra
Encapçalament del llibre
DE LA RENDA HA TINGUT, Y TE VUY LA ILLE. [USTR] OBRA DE LA IGLESIA PARROQUIAL DE NA. SRA. DELS REYS VULGARMENT DITA DEL PI, PRINCIPIAT EN LO ANY 1713. Y PER CAUSA DEL SITI DE LA PNT. [RESE] CIUTAT NO ACABAT FINS EN LO ANY DE 1715.
INVENT.I [AR] ORNAMENTS. OBRA DE S. MARIA REYS DE LA PNT [RESE] C.[IUTAT]
Nota sense relligar ni datar
La plata ÿ altres pessas que los SSrs. Obrers han tret de la sagristia de nª Sra. Del Pi per pagar lo dret de Campanas ÿ altres gastos.
Pmo. [ri] un Paner de plata espatllat, una llantia esclafada, 4 candeleros de tomba, y 3 bacinas de la obra que pesan junts 360 @ venudes a 1 ll. 7 s.@. suman quatre centes vuitanta sis lliures. ——–486 ll. s.
Item una Basina dels Admrs.[inistrado] dels vergonÿans pesa 49 @ [?] venuda a dita raho val 66 ll. ii s. ——– 66 ll. 11s.
Item la basina del Porta Creu pesa 29 onças ÿ 14 arg. Venuda a dita raho val 40 ll. 61 s. —————————-40. Ll. 6 s.
Item una sortija ab 15 diamants ha valgut ——————- ll. s.
Item una coroneta de or ÿ perles ha valgut——————-ll. s.
Item una joÿeta ÿ llas de filigrana de or————————ll.s.
Estas tres ultimes joÿas la te per vendrer Pere [?] Amat corredor de coll ab ordre de donarlas ço es la manera? Per 7 doblas la joÿa de or y perles a[raho] 21 ll.s. la @ ÿ la altra a r[aho] de 19 ll. la @.
INVENT.I [AR] ORNAMENTS. OBRA DE S. MARIA REYS DE LA PNT [RESE] C.[IUTAT]
15r
La llantia que era en lo altar Mayor que se esclafá quant caygue lo retaule Mayor die 9 de juny 1714 (a la mitja nit ) lo paner de plata que tambe era romput los quatre candeleros d[e] tomba y sinch bassinas de plata que eran tres de la obra una de la Administracio dels Vergonyans y altra del porta Creu se veneren com a plata d[e] menos servei, en virtud d[e] la llicencia doná lo Sr. C. Et.[¿] com apar en lo arxiu, per pagar part del segon composat d[e] campanas y metalls y per reparar la iglesia Consta dels comptes de dit any bieni 1713 y 1714.
17r
Essent Obrers de la Parl.[roquial] Igla. de Nra. Sra. Del Pi vulgarmt.[en] nomenada dels Reys de la pnt[rese] Ciutat de Bara.[celon] los Señors Felip de Quintana y Fabregas Donzell, salvador Pi nott[ari] pub.[lich] de Bara.[celon], Salvador Amat Ortola del Portal de St. Antoni, y JosephSorts Mestre d[e] casas feren inventari de las robas, plata, y demés Cosas de la Sagristia de da.[it] Parl.[roquial] Igsa.[lesi, y aquella entregaren al Rt.[everen] Pere Joan Dilla pre.[reve] y benat[enefici] de da.[it] Parl.[roquial] Igla.[esi] sagristá per ells novamt.[en] elegit de aquella per mort del Rt.[everen] Mariano Cuyner pre.[reve], qui mori en lo juny antecedent, durant lo siti casi vespertinamt.[en] ferit d[e] un casco de bomba, havent servit en el intermedi d[e] temps ab permís de dits Srs. Obrers dit carrech d[e] sagristá lo Rnt.[evere] Agusti Rovira pre.[reve]en da.[it] igla.[esi] benat[nefici], lo qual inventari comensaren als 10 d[e] Desbre.[em] 1714.
Diario del Sitio de Barcelona – Gazeta de Barcelona (1713-1714)
Numero 35. Barcelona, 17 juny 1714
Dia 9. [juny; dissabte] aviendo el Enemigo cessado en el Bombardeo tres horas la noche antecedente, lo prosiguiò desde las 10. y quarto, no cessando en todo el dia hasta la hora acostumbrada de las 7. de la tarde, este dia fue continuado el fuego de la Plaça, tanto de los Morteros, como de los Cañones, continuandose la construccion de algunas Baterias, y Espaldones en la Muralla, y Baluarte de el Portal Nuevo, assistiendo, tanto à estos trabajos, como à todos los demàs, y providencias necessarias, el Excelentissimo Señor Conseller en Cap, Coronel, y Governador D. Rafael Casanova, que con vigilante desvelo, despreciando los peligros, assiste à todas horas en la Muralla, Portales, Baluartes, y Baterias. Este dias hizieron las Bombas notable estrago en la Iglesia de nuestra Señora del Pino: à las 10 de la noche, de orden del Excelentissimo Señor General Comandante, saliò de la Plaça el Capitan D. Iuan Novales, mandando una Partida de 50. Cavallos, y con ellos el Teniente D. Antonio Albiac, el Alferez Don Ioseph Gossa, los Sargentos Lorenço Samitiel, Ioseph Lopez, Ioseph Brustan, Francisco Clariana, Miguel Molina, Francisco Sesse, y el Ayudante Andres Lamarca, todos del Regimiento de Dragones de San Miguel, empeñados en sorprender la gran Guardia de Cavalleria, que el Enemigo tenia apostada cubriendo la Comunicacion de su Desembarcadero à la Ribera de Llobregat, lograron su idea, com se dirá en el dia siguiente.. Diario del Sitio de Barcelona – Gazeta de Barcelona (1713-1714)
[1] Extret de: J. Sacasas, V. Martín, F.X. Monjo. 1714, Santa Maria del Pi, una comunitat assetjada. Catàleg de l’exposició. Barcelona 2014.
[2] Segons les llibretes del precepte pascual anteriors al 1714 i conservades a l’APSMP, hi havia un carrer fora muralles habitat per una cinquantena de persones i anomenat Jesús. Aquest carrer era feligresia del Pi i l’any 1715 desapareix definitivament de les llibretes. Segurament es tracta del nucli de població aparegut a partir de les “procures” dels convents franciscans de Jesús i Montcalvari que foren foragitats al principi del setge per tal de situar-hi una bateria d’artilleria catalana. Aquesta posició va ser presa posteriorment pels borbònics que hi situaren part dels canons que batien la ciutat.
[3] Espai deixat buit en l’original pensat per escriure-hi posteriorment el dia i el mes. En altres documents s’apunta el dia 9 de juny de 1714 a la nit (inventari de l’obra 1713-1714) ho corrobora la Gaseta de Barcelona del 9 de juny de 1714.