La nòmina de pintors del barroc català enterrats a Santa Maria del Pi

APSMP. 0103313110272. Foli 254r. Llibre 1760-1773. Mort de Francesc Tramullas.
APSMP. 0103313110273. Foli 13v. Llibre 1774-1801. Mort de Manuel Tramullas.

Darrerament llegíem el que na Carme Miquel i Catà va escriure l’any 1986 sobre els germans Tramullas, en la seva tesi de llicenciatura [1]. En ella l’autora ja fa referència de l’enterrament dels dos notables pintors a l’església del Pi, però, com amb moltes coses de la basílica, aquesta notícia va restar desconeguda per a la gent de la feligresia.

Ara, que l’APSMP està fent un esforç notable per recopilar i ordenar la constel·lació de notícies i referències extretes de l’arxiu del Pi o d’altres llocs, que en fan referència i que s’han anat publicant en multitud de treballs historiogràfics, surten a la llum algunes dades molt interessants que val la pena divulgar.

Tothom a la Basílica i molta gent barcelonina en general sap que el gran pintor del barroc català Antoni de Viladomat i Manalt (1678-1755) és enterrat al Pi, una notable lauda neoclàssica en fa memòria des de finals del segle XVIII a la capella de la Immaculada. Uns quants feligresos, pocs, i els historiadors que han tractat el tema, saben des de fa un temps que altres dos pintors barrocs notables de la generació d’en Viladomat també hi són enterrats. Joan Gallart  i Pau Priu, tots dos morts defensat Barcelona l’any 1714.

Darrerament hem sabut, gràcies a na Carme Miquel, que dos pintors més venen a augmentar la nòmina dels enterrats, Francesc Tramullas i Roig, mort el dia 29 de juny de 1773 i el seu germà Manuel que traspassà el dia 3 de setembre de 1791. He volgut anar a cercar en els llibres d’òbits de l’APSMP els assentaments i efectivament hi són, en dono adjunt la referència. Hi ha una cosa però que m’ha interessant de l’anotació: diu que tots dos vivien a la Rambla, exactament igual que en Pau Priu i en Gallart. Això em fa pensar que el Pi era al segle XVIII el barri dels pintors i la Rambla el carrer on vivien la majoria. No cal dir que la Basílica es converteix així en el mausoleu de la pintura catalana del Barroc. Permeteu-m’ho.

Jordi Sacasas Segura, arxiver.


[1] MIQUEL CATÀ, C., Manuel i Francesc Tramullas, pintors (I) (tesi de llicenciatura inèdita) Barcelona, Universitat de Barcelona, 1986

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *